Sequere links

Fulls de Ponent, nº març 2019 (Esborrany) PORTLAND DEL EBRO, S.A. LA FÀBRICA FANTASMA Dalt: fotos procedents Pepe Guillermo del Arxiu Municipal d Almatret i Sota, procedent del Facebook. Faig una

Librería Prames - En 1967, la puesta en marcha del embalse de Riba-roja se llevó por delante en pocos días dos pueblos enteros, los viejos Fayón y Mequinenza, dos puentes ferroviarios, los del tramo final del Matarraña

El incendio que más preocupa está en Artesa de Segre que ha quemado más de 2.000 hectáreas

Cercador del patrimoni arquitectònic de Catalunya que dóna una visió força completa del patrimoni monumental construït d'arreu de Catalunya. S'hi inclouen edificis i construccions d'interès artístic, arquitectònic o històric, sectors i elements d'edificis, elements arquitectònics aïllats, petits conjunts i nuclis d'interès historicoartistic, tant de caràcter monumental com popular i tradicional.

Sant Serni de Tavèrnoles o Sant Sadurní de Tavèrnoles és un monestir romànic del municipi de les Valls de Valira, que es troba en el poble d'Anserall. La seva situació, al bell mig del camí ral de la Seu a Andorra, el deuria convertir en un lloc d'acolliment i hostalatge, d'aquí, probablement, el nom de Tavèrnoles derivat del mot llatí taverna. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional.

Sequere és un projecte artístic de l'artista Marco Noris, produït pel l'IEI (La Gòtika) que comença amb un acte simbòlic: recollir aigua al Delta de l'Ebre, i caminar riu amunt, pel Segre, per retornar-la a la seva font. La mirada del protagonista d'aquesta gesta –l'artista– i el seu cos travessant l'espai i el temps, seran els instruments per a activar una lectura dels fenòmens de construcció identitària del territori; les vivències al llarg del recorregut i de l'espai travessat, amb la seva geografia, els seus topònims, les seves ciutats i les seves muntanyes, seran el disparador d'una recerca poètica sobre la memòria històrica, les relacions humanes i el territori. La paradoxa generada pel lliurament de la memòria del que va ser –l'aigua de la desembocadura– a l'origen –la font–, activa una reflexió sobre la història, sobre el cíclic, la repetició i el canvi. L'aigua lliurada per mans de l'artista en un atuell produït per a l'ocasió, és un missatge que condensa l'experiència del caminant i la memòria del riu, que amb el cicle etern de les seves aigües representa l'irreversible transcórrer de la història que, en un sentit benjaminià, és també ruïna i oblit. Aquesta caminada performativa SEQUERE es vol fer participativa. Marco Noris compartirà algunes etapes amb aquells/es qui vulgueu caminar amb ell. Podeu contactar amb ell als link's que us adjuntem per inscriure-us. Aquí també hi trobareu tota la programació amb dates, llocs i activitats previstes. El projecte es presentarà a La Gòtika la temporada 2023. http://m.noris.link/Sequere  hola@marconoris.com Places limitades.

El 25 de julio de 1938 la XIV BI tenía ordenes de cruzar el Ebro en la zona de Amposta y asegurar una cabeza de puente que permitiera operaciones posteriores, controlando las dos orillas y cortando…

L'Assut de Xerta és una presa construïda en diagonal de banda a banda del riu Ebre al llarg d'uns 375 metres. La seva funció és la de desviar l'aigua cap als canals de la Dreta i de l'Esquerra de l'Ebre. Està situat a tres quilòmetres riu amunt de la vila de Xerta, ubicada entre els termes municipals de Xerta i Tivenys, a la comarca del Baix Ebre.

Página Oficial de las Vías Verdes españolas. La Dirección del Programa Vías Verdes de la Vías Verdes de España es el órgano coordinador del Programa Vías Verdes, desarrollado desde 1993 por el anterior Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente y actualmente por el Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino, en colaboración con ADIF, RENFE Operadora y FEVE, con la participación muy activa de las Comunidades Autónomas, Diputaciones y Ayuntamientos, así como grupos ciclistas, ecologistas y colectivos ciudadanos.

El Canal de la Izquierda del Ebro es un canal de riego que transcurre paralelo al río Ebro, por su margen izquierdo, en la comarca catalana del Bajo Ebro (Tarragona). Fue inaugurado el 5 de mayo de 1912 por el rey Alfonso XIII. A raíz de las obras de excavación, en noviembre de 1910, se descubrió una villa romana en la partida de Barrugat.

La Cova Meravelles i la Cova del Dos són les dues cavitats obertes al públic. Es visiten les dues de forma guiada i amb una durada de 45 minuts.

El Born CCM és un espai al servei de la ciutadania per promoure la reflexió sobre la memòria dels esdeveniments que afecten les comunitats humanes.

Sta. Maria d'Escarp. Història, cultura, societat i territori

Santa Maria de Ribes és una església catòlica romana que es troba al municipi de Ribes de Freser (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Iglesia parroquial de Santa María de Ribes construida en el año 1035 es de estilo románico y fue reconstruida durante los años 1945-46 después de su destrucción en el año 1936.

El próximo 25 de julio se cumple el 83 aniversario del desencadenamiento de la batalla más decisiva, larga y cruenta de la Guerra Civil, que detuvo toda su actividad durante todo un día, el 30 de octubre de 1938, día en el que Orson Welles desde Nueva York narraba una invasión marciana.

La Batalla del Ebro ha sido uno de las peores enfrentamientos militares, si no el peor, de cuantos han tenido lugar en nuestro país. Una bat...

La 4.ª División de Navarra fue una unidad del Ejército franquista que combatió en la Guerra Civil Española, durante la cual jugó un papel relevante. Mandada por el general Camilo Alonso Vega, la unidad llegó a tomar parte en algunas de las principales batallas de la contienda, como Teruel, Alfambra, Aragón, Ebro y Cataluña.

La desamortización española fue un largo proceso histórico, económico y social iniciado a finales del siglo XVIII con la denominada «Desamortización de Godoy» (1798) —aunque hubo un antecedente en el reinado de Carlos III— y cerrado bien entrado el siglo XX (16 de diciembre de 1924). Consistió en poner en el mercado, previa expropiación forzosa y mediante una subasta pública, las tierras y bienes que hasta entonces no se podían enajenar (vender, hipotecar o ceder) y que se encontraban en poder de las llamadas «manos muertas», es decir, la Iglesia católica y las órdenes religiosas —que los habían acumulado como habituales beneficiarias de donaciones, testamentos y abintestatos— y los llamados baldíos y las tierras comunales de los municipios, que servían de complemento para la precaria economía de los campesinos. Dicho con las palabras de Francisco Tomás y Valiente, la desamortización española presentó «las características siguientes: apropiación por parte del Estado y por decisión unilateral suya de bienes inmuebles pertenecientes a «manos muertas»; venta de los mismos y asignación del importe obtenido con las ventas a la amortización de los títulos de la deuda».​

La Desamortización de Mendizábal fue una expropiación de bienes y tierras de la Iglesia en 1836.

DIDPATRI Grup de Recerca de Didàctica del Patrimoni, Universitat de Barcelona, Didàctica de les Ciències Socials Department, Department Member. Studies Cultural Heritage, Iconography, and Public Archaeology.