2023 Rànquing. Préstecs valencià (Adults)

Arreplegats a l'Horta Nord des de Puçol a Alboraia, els cinquanta-un contes d'aquest recull són un testimoni clar de com entreteníem nosaltres, no fa encara tants anys, els infants. Però no es tracta només de contes per als xiquets. N'hi ha de tot: des dels més infantívols per a ells, als més socials i compromesos que apunten directament els adults. I és que, a més del gaudi de la relació social, el procés de la instrucció cal allargar-lo tant com la vida mateixa; i els ensenyaments, directes o més discrets, no sobraran mai. Perquè, si és cert que, amb el pas del temps, ens arribem a considerar un dia adults; adults del tot, atenent-nos a l'experiència (la dita diu: Ens morirem de vells i ens tocaran albat), no pareix que ho arribem a ser mai.

De manera general, s'hi adverteix la ironia, el bon humor i la crítica sana, característiques notables (i reconegudes) del poble valencià.

Un document recollit (salvat in extremis) quan tot allò, que omplí les nostres hores del lleure familiar mentre no tinguérem TV, comença a ser oblidat.

Flor de maig és la gran novel·la sobre el Cabanyal-Canyamelar i, per extensió, els poblats marítims de València, un escenari que Vicent Blasco Ibáñez coneixia molt bé: allí va fer-se construir una gran casa que ara alberga el museu dedicat a l’escriptor. Per les pàgines de Flor de maig desfilen pescadors i mariners que s’aventuren a la mar per tal de guanyar-se la vida, posant-la alhora en risc. És també la novel·la de les pescateres, de les dones d’aquells barris que venien el gènere al Mercat. Com sempre, Blasco no dibuixa un ambient bucòlic: parla de la conflictivitat social, dels cacics, del contraban, de les injustícies i d’una gent molt humil que lluita per la supervivència.

La narració segueix el destí d’una família al llarg de dues generacions, uns arquetips forts empesos a un combat vibrant que es fa amb l’atenció del lector. El llibre presenta l’aspror de la vida popular dels barris marítims a finals del segle XIX. Una vida bategant, d’acció, de lluita, de coratge, de treball i de superació. També de passions arravatades, d’amors i de traïcions.

les històries de tres dones que, nascudes en continents diferents, comparteixen unes idees i uns sentiments que les uneixen en un poderós anhel de llibertat.

ÍNDIA. A Badlapur, la intocable Smita sobreviu recollint els excrements d'una casta superior. Resignada a la seva condició, està decidida en canvi a lluitar perquè la seva filla no segueixi els seus passos: la petita anirà a l'escola i la seva vida serà digna i profitosa, encara que per aconseguir-ho la Smita hagi de desafiar les normes establertes.

ITÀLIA. A la Giulia li encanta treballar al taller familiar, l'últim de Palerm que confecciona perruques amb cabells autèntics. Hauria pogut anar a la universitat, però als setze anys va deixar l'institut per aprendre els secrets d'aquest ofici. Quan el seu pare pateix un accident i la Giulia descobreix que el negoci està a punt de fer fallida, afronta l'adversitat amb valentia i determinació.

CANADÀ. La Sarah és una advocada d'èxit a Montreal que ho ha sacrificat tot per la seva carrera: dos matrimonis fallits i tres fills a qui no ha vist créixer. Un dia, en el curs d'un judici, es desmaia, i aleshores la Sarah comprèn que la seva vida ha canviat radicalment i que haurà de triar què és el més important per a ella.

La Smita, la Giulia i la Sarah no es coneixen, però tenen en comú l'empenta i la tenacitat de les dones que rebutgen allò que el destí ha reservat per elles i es rebel·len contra les circumstàncies que les oprimeixen. Com fils invisibles, els seus camins s'entrellacen i van formant una trena que sim- bolitza la ferma voluntat de viure amb esperança i il·lusió.