2024 Rànquing. Préstecs valencià (Adults)

Flor de maig és la gran novel·la sobre el Cabanyal-Canyamelar i, per extensió, els poblats marítims de València, un escenari que Vicent Blasco Ibáñez coneixia molt bé: allí va fer-se construir una gran casa que ara alberga el museu dedicat a l’escriptor. Per les pàgines de Flor de maig desfilen pescadors i mariners que s’aventuren a la mar per tal de guanyar-se la vida, posant-la alhora en risc. És també la novel·la de les pescateres, de les dones d’aquells barris que venien el gènere al Mercat. Com sempre, Blasco no dibuixa un ambient bucòlic: parla de la conflictivitat social, dels cacics, del contraban, de les injustícies i d’una gent molt humil que lluita per la supervivència.

La narració segueix el destí d’una família al llarg de dues generacions, uns arquetips forts empesos a un combat vibrant que es fa amb l’atenció del lector. El llibre presenta l’aspror de la vida popular dels barris marítims a finals del segle XIX. Una vida bategant, d’acció, de lluita, de coratge, de treball i de superació. També de passions arravatades, d’amors i de traïcions.

La traducció és de Gustau Muñoz.

Setembre de 1962. Una jove mestra de vocació dubtosa i escassa capacitat de comunicació oral arriba a la seva primera plaça en una escola del Pirineu ribagorçà. Ella volia un poble, una feina i una casa des d’on veure caure la neu. Darrere deixa una infantesa marcada per l’enigmàtica activitat del pare i per l’original educació rebuda d’una mare dividida entre l’impuls irresistible d’apartar la filla de les consignes del Règim i la por d’aïllar-la excessivament de la normalitat imperant.

La càndida Severina, desconeixedora dels hàbits de convivència en un entorn rural i de les marques que la Història ha deixat en els habitants, encaixarà les peces que la lliguen al passat col·lectiu gràcies al sentit comú de la Justa i a la complicitat d’un home fascinant amb qui mantindrà una passió deliciosament unidireccional. També descobrirà, horroritzada, que no n’hi ha prou amb la discreció i l’afabilitat perquè una comunitat ens deixi en pau.

Emotiva, commovedora, diferent... Invisible narra, a través dels ulls d'un nen, una història que podria ser la de qualsevol de nosaltres.

Qui no ha volgut ser invisible alguna vegada?

Qui no ha volgut deixar-ho de ser alguna vegada?

«El problema és que mai no l'he arribat a controlar bé, aquest poder: de vegades, com més ganes tenia de ser invisible més gent em veia, i en canvi, quan volia que tothom em veiés, al meu cos li agafava per desaparèixer.»