Contes de la ciutat adormida transita pels plecs de la ciutat de Castelló. Amb una visió perifèrica, els relats recorren les vores urbanes, espacials i emocionals alhora. Des de l’últim terç del segle passat, els contorns de les ciutats s’han transfigurat i molts llocs han esdevingut espais residuals, informes, oblidats i foragitats dels imaginaris col·lectius.

Què faríeu si visquéreu reclosos des de la infància en un monestir del segle xv i vos descobriren de colp i volta que sou el fill d’una reina i un insigne cavaller?Eixa és la situació en què es trobà en plena adolescència Joan Jeroni de Vilaragut i de Prades, el fill secret de Margarida de Prades, la darrera reina autòctona de la Corona d’Aragó.El llibre que teniu en les mans té un argument veritablement novel·lesc, però forma part de la nostra història. El jove Vilaragut es desfeu de l’hàbit de monjo de Poblet i proclamà: «No m’és possible fallir o desistir!», enmig de la busca d’una identitat cavalleresca que li havien arrabassat els seus propis pares.En les seues aventures per Itàlia i València, l’acompanyaran parents, amics fidels i dones sàvies i rebels, habituades a moderar l’univers violent i patriarcal, però poètic a pesar de tot, que presidí el Segle d’Or de les nostres lletres: un viatge per la història que no oblidareu mai. ABEL SOLER (Albaida, 1972) és doctor en Història i Filologia. Especialitzat en la història cultural del segle xv, és autor d’estudis sobre Joan Roís de Corella, el Tirant lo Blanc i el Curial e Güelfa, l’autoria del qual atribuïx al gran camarlenc d’Alfons el Magnànim, Enyego d’Àvalos. A banda de col·laborar assíduament en revistes acadèmiques, ha publicat un extens conjunt de monografies locals valencianes sobre geografia, història i patrimoni.

Què passa al nostre cervell quan llegim? Una petita joia sobre el poder fascinant del llenguatge i de la lectura per a la salut del nostre cervell i per combatre'n l'envelliment.

Amb una finalitat divulgativa i amb un lleuger toc d’humor, Magrini ens explica el funcionament del cervell humà a través d’un manual d’usuari. “Tenim un manual per a totes les màquines que posseïm, excepte per a la més important”. A partir d’aquesta reflexió banal, Marco Magrini va tenir la idea d’escriure un llibre sobre el funcionament del cervell humà, estructurat exactament com el manual d’una rentadora o nevera. Amb els capítols dedicats a la instal·lació, l’operativitat, el tauler de control, les extensions…, queda clar que la metàfora és portada als extrems.

Smita, Giulia y Sarah no se conocen, pero tienen en común el empuje y el tesón de las mujeres que rechazan lo que el destino les ha reservado y se rebelan contra las circunstancias que las oprimen. Como hilos invisibles, sus caminos se entrelazan, formando una trenza que simboliza la voluntad inquebrantable de vivir con esperanza e ilusión.

A comienzos del siglo XIX, el doctor Vallejo viaja de Valladolid a Galicia junto con Marina, su joven hija, para servir como médico en un poderoso monasterio de Ourense. Allí descubrirán un mundo y unas costumbres muy particulares, y vivirán la caída de la Iglesia y el fin definitivo del Antiguo Régimen. Marina, interesada en la medicina y la botánica, pero sin permiso para estudiar, luchará contra las convenciones sociales que su época le impone sobre el saber, el amor y la libertad

Según los japoneses, todo el mundo tiene un ikigai, un motivo para existi...Según los japoneses, todo el mundo tiene un ikigai, un motivo para existir. Algunos lo han encontrado y son conscientes de su ikigai, otros lo llevan dentro, pero todavía lo están buscando. Este es uno de los secretos para una vida larga, joven y feliz como la que llevan los habitantes de Okinawa, la isla más longeva del mundo

La mort violenta d’en Joan és l’inici d’aquesta no­vel·la que descabdella la història d’una nissaga maleïda. Ha estat un tret per l’esquena en un ca­salot aïllat on només hi viu la família. Qui de tots ells ha pogut ser? Era l’únic que ho tenia tot i ara es dessagna en el petit rebost on la mare el va instal·lar després de tres anys d’absència.

Els aforismes pertanyen a un gènere literari arcaic que mai va deixar de fascinar Fuster. Aquesta obra escorcolla exhaustivament la producció fusteriana per a extraure'n el bo i millor d'aquestes petites fantasies verbals que encara avui són capaces de captivar-nos per al seua bellesa, originalitat, complexitat i diversitat ideològica. Aquestes càsules de doctrina —que, us advertim, creen addicció—, tracten tota mena de temes humans des d'una perspectiva sincera i, alhora, provocadora i divertida.