Usó, Vicent / Dotze
Una mestra jubilada, reclosa al seu pis al poble de la Vila, repassa la seua vida, quan crit esfereïdor al pis del costat trenca la seua monotonia.
Oruña, María / El bosc dels quatre vents
A la Galícia de 1830 una dona s'enfronta a les convencions del seu temps.Torna María Oruña amb un thriller històric que et captivarà.A principis del s
Moreno, Eloy / Invisible
Emotiva, commovedora, diferent... Invisible narra, a través dels ulls d'un nen, una història que podria ser la de qualsevol de nosaltres. Qui no ha volgu
La vida en l'abisme
Qui va ser el Rubio? Per esbrinar-ho cal que viatgem a la València dels anys setanta, on el joc era una activitat quotidiana malgrat haver estat declarada il·legal per un règim que agonitzava, i on Ferran Torrent era un passerell de vint-i-un anys capaç de perdre nou mil pessetes de l'època en una partid a 'històrica'. Justament en aquelles circumstàncies tan poc favorables tots dos es van conèixer, i és a través de la seua relació -la d'un pare i un fill per voluntat pròpia- que podem ser afortunats testimonis de la vida d'uns personatges inefables en un ambient que no ho és menys: els 'amarradors', 'joqueros', i 'cremaors' de tota mena que poblen les partides, a més d'un llaurador ludòpata, una puta princesa i un pioner de la immigració entre molts altres. Però per damunt de tots hi ha el mateix Rubio, un home que manté en l'hermetisme el seu passat i la personalitat del qual exercirà una influència decisiva en el Torrent d'aleshores i en el del futur. Amb La vida en l'abisme Ferran Torrent no tan sols evoca un dels personatges que més ha estimat, sinó que efectua una magnífica reflexió sobre el joc com a mecanisme inherent a la condició humana i descriu alhora un poderós viatge d'iniciació, el d'ell mateix, amb el pols ferm de l'escriptor que ha viscut per contar-ho.
Els contes de l'Horta
Arreplegats a l'Horta Nord des de Puçol a Alboraia, els cinquanta-un contes d'aquest recull són un testimoni clar de com entreteníem nosaltres, no fa encara tants anys, els infants. Però no es tracta només de contes per als xiquets. N'hi ha de tot: des dels més infantívols per a ells, als més socials i compromesos que apunten directament els adults. I és que, a més del gaudi de la relació social, el procés de la instrucció cal allargar-lo tant com la vida mateixa; i els ensenyaments, directes o més discrets, no sobraran mai. Perquè, si és cert que, amb el pas del temps, ens arribem a considerar un dia adults; adults del tot, atenent-nos a l'experiència (la dita diu: Ens morirem de vells i ens tocaran albat), no pareix que ho arribem a ser mai.
De manera general, s'hi adverteix la ironia, el bon humor i la crítica sana, característiques notables (i reconegudes) del poble valencià.
Un document recollit (salvat in extremis) quan tot allò, que omplí les nostres hores del lleure familiar mentre no tinguérem TV, comença a ser oblidat.
El regal de la lectura
Un ictus deixa en Claude, un home culte, apassionat per l’art i la literatura, sense capacitat per llegir. Ni una sola paraula. Res. És el primer cas de “ceguesa a la lectura” diagnosticat. A partir de la reconstrucció literària del cas real d’en Claude, Sebastià Serrano ens endinsa en l’apassionant món del llibre i la lectura des d’una perspectiva novedosa: la que defensa els beneficis de llegir per al benestar afectiu, emocional i per a la nostra salut i felicitat. Perquè la ciència demostra que llegir és una de les millors pràctiques per mantenir el cervell en bon estat i optimitzar el funcionament de la ment, exercitar la memòria i prevenir malalties neurodegeneratives com ara l’Alzheimer.
Contes valencians 2: contes de la condemnada
La primera traducció al valencià dels Contes de la condemnada de Vicente Blasco Ibáñez: Contes valencians 2. “En el recull de Contes de la condemnada trobem el Vicent Blasco Ibáñez més realista i més social.L’escriptor del barri del Mercat posà la literatura al servici de l’agitació política dels més desvalguts a través del naturalisme. Pel simple mètode de mostrar els aspectes més descarnats de la realitat material. Sense fer-ne juís de valor, però adoptant una postura ben clara, per la justícia, la cultura i el progrés.”
Colombani, Laetitia / La Trena
les històries de tres dones que, nascudes en continents diferents, comparteixen unes idees i uns sentiments que les uneixen en un poderós anhel de llibertat.
ÍNDIA. A Badlapur, la intocable Smita sobreviu recollint els excrements d'una casta superior. Resignada a la seva condició, està decidida en canvi a lluitar perquè la seva filla no segueixi els seus passos: la petita anirà a l'escola i la seva vida serà digna i profitosa, encara que per aconseguir-ho la Smita hagi de desafiar les normes establertes.
ITÀLIA. A la Giulia li encanta treballar al taller familiar, l'últim de Palerm que confecciona perruques amb cabells autèntics. Hauria pogut anar a la universitat, però als setze anys va deixar l'institut per aprendre els secrets d'aquest ofici. Quan el seu pare pateix un accident i la Giulia descobreix que el negoci està a punt de fer fallida, afronta l'adversitat amb valentia i determinació.
CANADÀ. La Sarah és una advocada d'èxit a Montreal que ho ha sacrificat tot per la seva carrera: dos matrimonis fallits i tres fills a qui no ha vist créixer. Un dia, en el curs d'un judici, es desmaia, i aleshores la Sarah comprèn que la seva vida ha canviat radicalment i que haurà de triar què és el més important per a ella.
La Smita, la Giulia i la Sarah no es coneixen, però tenen en comú l'empenta i la tenacitat de les dones que rebutgen allò que el destí ha reservat per elles i es rebel·len contra les circumstàncies que les oprimeixen. Com fils invisibles, els seus camins s'entrellacen i van formant una trena que sim- bolitza la ferma voluntat de viure amb esperança i il·lusió.
Blasco Ibáñez, Vicente / Flor de maig
Flor de maig és la gran novel·la sobre el Cabanyal-Canyamelar i, per extensió, els poblats marítims de València, un escenari que Vicent Blasco Ibáñez coneixia molt bé: allí va fer-se construir una gran casa que ara alberga el museu dedicat a l’escriptor. Per les pàgines de Flor de maig desfilen pescadors i mariners que s’aventuren a la mar per tal de guanyar-se la vida, posant-la alhora en risc. És també la novel·la de les pescateres, de les dones d’aquells barris que venien el gènere al Mercat. Com sempre, Blasco no dibuixa un ambient bucòlic: parla de la conflictivitat social, dels cacics, del contraban, de les injustícies i d’una gent molt humil que lluita per la supervivència.
La narració segueix el destí d’una família al llarg de dues generacions, uns arquetips forts empesos a un combat vibrant que es fa amb l’atenció del lector. El llibre presenta l’aspror de la vida popular dels barris marítims a finals del segle XIX. Una vida bategant, d’acció, de lluita, de coratge, de treball i de superació. També de passions arravatades, d’amors i de traïcions.