Arreplegats a l'Horta Nord des de Puçol a Alboraia, els cinquanta-un contes d'aquest recull són un testimoni clar de com entreteníem nosaltres, no fa encara tants anys, els infants. Però no es tracta només de contes per als xiquets. N'hi ha de tot: des dels més infantívols per a ells, als més socials i compromesos que apunten directament els adults. I és que, a més del gaudi de la relació social, el procés de la instrucció cal allargar-lo tant com la vida mateixa; i els ensenyaments, directes o més discrets, no sobraran mai. Perquè, si és cert que, amb el pas del temps, ens arribem a considerar un dia adults; adults del tot, atenent-nos a l'experiència (la dita diu: Ens morirem de vells i ens tocaran albat), no pareix que ho arribem a ser mai.

De manera general, s'hi adverteix la ironia, el bon humor i la crítica sana, característiques notables (i reconegudes) del poble valencià.

Un document recollit (salvat in extremis) quan tot allò, que omplí les nostres hores del lleure familiar mentre no tinguérem TV, comença a ser oblidat.