Una obra sobre la Guerra de Cuba que es centra en les misèries que experimentaren els soldats de lleva.

Cuba parava molt lluny de terres valencianes, però els joves miraven l’horitzó amb por de ser enviats a l’illa per a fer el soldat. Mentre Joan, el primer de sis germans, llaurava els camps de blat o esporgava els ametlers i les vinyes, es preguntava quina seria la seua sort. La mare, la tia i l’àvia pregaven perquè li tocara un número alt en el sorteig dels soldats de lleva i es poguera quedar a la Península. Però no fou així i el van enviar a fer una guerra llunyana, a la qual partiria amb poc d’equipatge: l’esperança de tornar viu i el consol de conéixer món.

Aquesta novel·la recrea l’experiència bèl·lica dels soldats de lleva que van combatre en la Guerra de Cuba a final del segle XIX. Amb un estil sòlid, dona testimoni d’una generació marcada per la contesa i converteix aquest conflicte en un relat universal. No debades, l’obra va meréixer el Premi de Narrativa Antoni Bru d’Elx.

Una novel·la històrica que submergeix al lector en un conflicte bèl·lic, però sobretot en les condicions a les que s’enfrontaven els milicians en l’any 1895.

Només una. Que si no, faré tard conta el bombardeig perpetrat per l’aviació italiana feixista a Xàtiva, el 12 de febrer de 1939, i a Manuel. La pluja de bombes va coincidir amb l’arribada d’un tren que transportava la 49a Brigada Mixta cap a la rereguarda, fet que va afavorir que l’estació de ferrocarril estiguera atapeïda de gent. Hi van morir cent quaranta-cinc persones amb més de dos-cents ferits. L’11 de febrer van perir sis persones a l’estació de Manuel, tots civils. Després va caure un tel de silenci sobre aquest fet històric anomenat el Guernica valencià.

Es tracta d’un relat polifònic que conta trenta-nou vegades uns fets que van ocórrer només un cop, però que mai no havien d’haver esdevingut. Cada capítol és una peça del trencaclosques que vol reconstruir la memòria col·lectiva, omplint alguns dels buits que el pas inexorable del temps ha deixat balmats i així apropar-nos a la veritat que ajude a la reparació. Els capítols, on el personatges salten de la realitat a la ficció confonent-se, fluctuen entre el passat i el present, entre els fets històrics i la imaginació.